A casa, per la meva feina, rebem la revista VIURE AMB FAMÍLIA. Us vull compartir l’editorial d’aquest mes perquè m’ha ressonat molt. Gràcies Miquel Àngel per una editorial tant sentida.
Miquel Àngel Alabart – Editor i Director VIURE EN FAMÍLIA nº74

I Have a Message for You from The New York Times on Vimeo.

“L’any 1943 quan anaven en un tren carregat de persones jueves camí d’Auschwitz, la Clareta i el seu company van prendre una decisió terrible: abandonar el pare moribund el vagó i saltar del tren en territori belga, abans que fos massa tard. Mai no el van tornar a veure. Rossegada per la culpa durant 20 anys, un dia de 1962 la dona passejada per un carrer cèntric de Tel Aviv i senti de Tel Aviv quan algú se li va acostar: ” fa 20 anys que et busco” li va dir “tu ets la Clareta,oi?” . I la dona, sorpresa, va assentir. “Jo era el tren amb el teu pare quan va morir, però poc abans va dir-nos els que l’envoltàvem, si mai veieu la meva filla, digueu-li que sóc el pare més feliç del mon”.
Aquesta deliciosa història és narrada magistralment en el mini documental I Have A Message, de Matan Rochlitz … segon premi del World Press Photo d’enguany (…)
Com diu Bert Hellinger, potser hi ha pares i mares que no estimen els seus fills i filles, però tots els fills i filles estimen els seus pares, encara que de vegades amb un amor cec. I una de les causes d’aquest amor cec és el que ens porta, de vegades, a voler-nos fer càrrec dels nostres pares, del seu dolor, de la seves carregues, fins i tot comprometent la plenitud de la nostra vida. I algunes vegades el dilema és com el de la Clareta: sacrificar-se pels pares o fer el salt cap a la vida. Jo crec fermament que dins de cadascú de nosaltres hi ha una saviesa sobre el que és adequat, sobre el que la vida espera de nosaltres, que és que seguim el sentit únic que ella té: saltant endavant. Els pares i les mares tenim cura dels nostres fills i filles, i ells tindran cura dels seus o d’allò que creïn.
Tant de bo com la Clareta tots i totes poguéssim rebre aquest missatge dels nostres pares, allà on siguin. I tant de bo tots i totes puguem sentir i donar aquest missatges als nostres fills i filles “que escullis viure és el que em fa feliç”.