El Dr Jordan Peterson va publicar fa poc un article que es va fer polèmic:

” Primero limpia tu habitación y luego cambia el mundo “

https://latinmoney.net/primero-limpia-tu-habitacion-y-luego-cambia-el-mundo/?fbclid=IwAR2JC26sX1n8_Q4t5CtFMk598dDN4AZ9Kqior0uH4DBLbOh584Gm3cowxwE

Un article molt interessant per iniciar un debat entre majors de 18 anys que viuen amb els pares i els mateixos pares.

Pot semblar despòtic, però en el fons el que estem dient és: si no et pots fer càrrec de les teves coses, et pots fer càrrec de les coses dels altres?

A mi em remou el concepte de justícia.

Si un noi o noia major de 18 anys que viu amb els seus pares considera JUST que la seva mare o el seu pare s’ocupi MAJORITÀRIAMENT, de la seva habitació, del seu menjar, de la compra, de la rentadora, de plegar la roba, de netejar … El seu concepte de justícia pot semblar relatiu i personal. Aleshores quan es mobilitza per defensar grans injustícies em sembla poc creïble i poc conseqüent.

Perquè jo parlo de justícia. És REALMENT just i necessari que si els pares treballen 8 hores al dia més la feina de la logística familiar i el/la filla “n’estudia 6, més 3 d’extraescolar que ha triat, més la sèrie de Netflix o HBO, més el soparet, més la cerveseta, més la sortida, més la reunió del cau o l’esplai o les joventuts mobilitzades per salvar la granota verda que, s’allarga perquè enganxa amb les barraques del poble del costat, que surto de festa a les 11 i arribo a les 5 A.M., més m’aixeco a les onze el diumenge i estic molt cansat…”, els pares s’ocupin al 75 % de la logística casa, menjar, compra, cuina, roba, neteja, reparar, arreglar, cotxe, assegurança, taxi, despeses i paga setmanal per haver passat l’aspirador? .

La pregunta clau és: fins a quin punt mare/pare han de privar-se del seu lleure, del seu oci, del seu creixement, del seu descans (vulgarment dit “s’han de sacrificar”) perquè el fill/filla S’HO PASSI BÉ I GAUDEIXI DE LA VIDA???? A partir de quina edat filial això ja és una INJUSTÍCIA que caldria erradicar? Ep, que poden dedicar el temps al que vulguin a partir dels 18, però EL SEU TEMPS, no GRÀCIES AL TEMPS DELS SEUS PARES.

La convivència amb els fills, especialment a partir dels 21 necessita actualment un canvi de paradigma. Rutines, normes i dinàmiques.

Pensa globalment, actua localment. Aplica la justícia social localment a casa teva. Parlem de drets i de deures?

“La gallineta ha dit que prou que no vol pondre cap més ou a fer punyetes aquest sou que fa tants anys que l’esclavitza.

LA GALLINA HA DIT QUE NO, VISCA LA REVOLUCIÓ!”