A vegades  et  trobes llibres a la vida que són un regal diví!

D’entrada ja és un regal  com el llibre, per suposada casualitat, cau a les teves mans. Llegir el llibre va ser acabar-lo, tancar-lo…. respirar profundament i sentir… M. Helena, anem bé, déu  n’hi do el recorregut personal que has fet ens els darrers anys!.

Ha estat un plaer indescriptible trobar idees que també transmet-ho i, empatitzar  amb la importància  que té reconeixement dels orígens biològics de cadascú, … que, si volem educar bé, cal estar ben amoblats!!!!  Per això, la millor manera de fer de pares i mares és vetllar cada dia per construir-nos una mica més. I en aquest procés  és imprescindible reconèixer i honorar  els pares biològics en allò que tenen o han tingut de bo (encara sigui donar la vida!) per poder tirar endavant.

Crec que hi ha frases que un es pot aprendre literalment del vostre llibre per dir-les en certs moments.

Molt interessant la idea de remirar la història i les emocions que han deixat petjada d’infants, des de la mirada dels adults…. actualitzar les nostres emocions… com les aplicacions del mòbil que queden obsoletes. Mirar allò que ens ha frapat de petits per veure si encara té sentit estar-hi encallat!

La diferència entre “ignorar” la família d’origen (no parlar-ne) o posicionar-te amb amor o amb desamor.  M’encanta la diferència entre “t’he refusat” o “t’he abandonat”(no m’he pogut fer càrrec de tu). Fina ratlla d’una gran sensibilitat.

Especialment significatiu  el concepte del “bons fills”. Supera el paradigma políticament correcte d’entendre què és un bon fill (fa el que els pares volen i n’estan molt satisfets del seu fill), per l’actualització del concepte: un bon fill és aquell  que fa el que ha de fer per créixer i dur a terme la seva pròpia vida el més coherent possible entre ment, cor i esperit…. i en el seu reeiximent, la vida donada pels pares troba el seu sentit….encara que potser la família en l’instant present no ho valori!. Si el fill triomfa a la vida (en un sentit ampli de la paraula!),  els pares i mares, encara que les seves històries personals hagin estat caòtiques… també triomfen….perquè la seva vida  té sentit en el temps i en els fills engendrats. Perquè l’energia no es crea ni es destrueix, es transforma … i engendrar, es copsar l’energia universal en un punt, un lloc i un cos.

Més cosetes!? La quantitat de cites i referències a d’altres autors que et pot encuriosir llegir. Personalment la referència que fa a un llibre de Javier Urra….ja me l’he comprat! … La relació de tot plegat amb les nostres emocions!

Les referències a la física quàntica com a pilar per entendre perquè la història familiar biològica te un pes… encara que els pares no hi siguin o,… ni tan sols sàpigues qui son.

Amb un llenguatge planer i agradable,  un plaer llegir-lo i una recomanació imperiosa per:

–           qualsevol que vulgui exercir de pare, mare, especial per famílies acollidores o amb històries d’adopció,

–          qualsevol que vulgui exercir d’educador o treballi amb famílies,

–          recomanat per si tenim certa edat (+25) i encara estem encallats pensant que els pares no ens han donat el que necessitàvem i això ens marcarà en la nostra falta de recursos de per vida!,

–          .. o senzillament si volem ser un adults en pau amb la nostra història!

Moltes gràcies pel vostre regal!

M. Helena  Tolosa

Por amor a mi familia. La fuerza emocional del vínculo con nuestros padres.

Eva Bach Cobacho, Cecilia Martí

Plataforma Actual

portada_Por amor a mi familia_16-01-13_ALTA