En parlaré en unes quantes entrades de l’EQUITAT i la IGUALTAT. Però avui, Dia de la Dona, és un bon moment per reivindicar que jo NO desitjo com a dona (com a persona humana biològicament de sexe reproductor femella), IGUALTAT respecte a la persona humana de sexe reproductor MASCLE. Jo demano, exigeixo i reclamo EQUITAT.
La IGUALTAT té tendència a veure’s com a “CAFÈ PER A TOTS”.
L’EQUITAT demana respectar el dret que totes tenim set. Però jo potser necessito un cafè amb llet, l’altra un rooibos, l’altra un descafeïnat, un tallat, una menta amb poniol o una ratafia …
Em reconec dona, i vull EQUITAT. Vull que es reconeguin les meves necessitats com a DONA respecte al meu cicle menstrual, a la possible maternitat, a les meves hormones, a la meva sensibilitat cíclica, a la meva essència intuïtiva, al meu cos i a la meva biologia amb tot el que comporta.
Però per damunt de tot em reconec persona, i totes les persones tenim DRET A SER RECONEGUDES COM A ÚNIQUES I ESPECIALS per tu, per tu i per tu. Perquè en realitat tots som més DIFERENTS que no pas IGUALS. O tos som SINGULARS. I per tant, tots tenim necessitats diferents.
La veritable IGUALTAT demana el respecte a la diferència i demana que les NECESSITATS SINGULARS de cadascú siguin reconegudes i ateses.
Vull que es reconeguin les meves NECESSITATS per la meva SINGULARITAT com a DONA i com a PERSONA HUMANA.

Vull EQUITAT.