Si encara no l’heu vista i us la fan per algun cinema de poble o la podeu veure al videoclub… És una gran pel·lícula familiar. Apte dels 3 als 100 anys.

Apte pels temps de crisi: el passat, el present, el futur; el que és nou que cal superar, les pors que ens assetgen pel desconegut, el perill de quedar-se a la “zona de confort”, el paradigma “antic” versus el “nou paradigma” que cal descobrir; destriar els valors autèntics i imprescindibles del passat i obrir-nos als nous.

Apte pels conflictes familiars amb adolescents: crisi, idealització dels pares que cau en picat, inseguretat dels pares i autoritarisme per mantenir el control, la por a “ja no sóc el cap de família”, l’enamorament, les ales per volar, …

Apte pel model mascle “cazador de pollos” en crisi: l’home que ha de donar la seguretat, la prosperitat, ha de propiciar el menjar i sostenir la família …

Apte per les relacions multigeneracionals i els vincles familiars: avis, nets, fills i pares; cadascú intentant ocupar el seu lloc i mantenir entre tots el respecte i la tolerància.

Apte pels valors: confiança, respecte, tolerància, comunicació, autoestima, paciència, perdó, coratge, cooperació ….

Tota una bona miscel·lània que fa que després de veure la pel·lícula valoris:

a) t’has divertit,

b) t’has divertit en família!,

c) t’has enriquit,

d) t’has sentit reflectit en el passat (ho hauríem de recuperar!), el present (anem bé!) i/o el futur (això ho hem de recuperar!).

 

Avís: no estic segura que amb fills o filles adolescents mirant la pel·lícula a casa i amb mòbil – Facebook a la mà …. guanyi la pel·lícula…