Una nova col.laboració amb XIP/TV al programa “Famílies i escola”!

http://www.xiptv.cat/families-i-escola/capitol/educar-tambe-amb-els-avis

Tots portem força barrets damunt del cap! Diferents rols, diferents papers, generalment donats pel cicle vital de la família i comprenen diferents generacions.

L’esquema més comú podria ser:

Els pares fan de pares pels seus fills,
els fills són fills i a la vegada néts i,
els avis que també van ser pares anteriorment, actualment els hi toca el rol d’avis pels seus néts.

A vegades no tothom “juga” el paper que li toca i això pot comportar conflictes familiars. En gran part tot això depèn dels vincles que hem tingut o tenim els pares i mares amb els nostres propis pares o mares!

Quan els pares  passen a exercir d’avis, i els fills passen a exercir de pares es transformen les relacions. Això obliga a posar noves pràctiques damunt de la taula.

Hi ha maneres i maneres de fer d’avis i àvies:

  • Avis i àvies a qui els pares han delegat part de la feina per situacions diverses. Hi ha acord de part de les dues parts i un marc clar de pautes educatives compartides i no compartides (per un dia a la setmana que mengin llaminadures a casa dels avis … No passa res!).
  • Avis i àvies a qui els pares han delegat part de la feina per situacions diverses. A diferència dels anteriors aquests avis- àvies “se senten obligats”.
  • Avis i àvies invasors. Desautoritzen els pares o hi competeixen a voltes davant dels néts. Pot ser que,  a més, si suma que els avis són molt més permissius que els pares per guanyar la batalla de l’afecte dels néts.

Els motius pels quals als fills els costa posar límits als seus propis pares i mares poden ser molt diversos:

bé perquè els tenen massa respecte,

bé per la creença familiar que el que diu l’avi “va a missa”,

bé perquè algun membre de la parella encara no s’ha emancipat emocionalment dels seus propis pares i li cal la seva aprovació constant. Això fa que faci amb els seus fills el que els avis creuen que cal fer amb els seus  néts.

  • Pares i mares que afavoreixen que els avis i àvies portin el control de l’educació i la cura dels seus fills i filles per raons de comoditat i els hi van delegant la funció de la criança. Els avis passen a ser els veritables pares i mares.

Val la pena recordar que el sentit comú ens diu que els responsables de l’educació dels fills són els pares i les mares, però, que els nens tingui pares i mares, avis i àvies … I això és una gran riquesa!