“Els infants i adolescents són fills del temps; cada temps té el seu estat de consciència que ens mou i els mou. Consciència i presència són essencials per educar aquí i ara.”

El primer que ens cal als pares, mares i educadors,  és viure en i amb consciència.

Sovint em pregunten si educar avui en dia és més difícil ara que, fa uns anys 40 anys. I jo responc que sí,  que crec que és més difícil.  Ho resumeixo dient que per un “NO” que em va dir el meu pare o la meva mare, jo n’he hagut de dir 10. Per un límit d’abans,  jo he hagut de gestionar-ne deu.

L’altre aspecte que dificulta l’exercici parental en els temps que corren, és l’evolució tecnològica: ens posa uns mitjans al nostre servei per on ens arriba una quantitat ingent d’informació de la qual hem de poder i saber fer una tria.

I amb això no vull dir que abans les coses fossin millors,  sinó que els temps canvien i, els nivells de consciència també.  Als  anys 60,  ningú es qüestionava  sí pegar a un fill o a un alumne amb un regle o amb un cinturó era correcte. Tothom  ho feia,  era part  del  que  s’havia après i del que s’havia transmès.

Ara estem en un altre nivell de consciència i estem convençuts que aquests gestos, no només no s’han de fer,  sinó que a més,  la violència per sistema és inamissible i atempta contra els Drets dels Infants.

Tampoc puc admetre culpar als meus pares si feien i no feien certes pràctiques,  o  em  tractaven  diferent segons era un noi o una noia; o si no em va deixar estudiar el que volia. Cadascú és fill dels seus temps i de la seva consciència.

Hi ha tres creences educatives dels nostres pares que s’han superat amb escreix per un nou nivell de consciència:

  • tenir un fill no em dóna dret a fer amb ell el que vulgui, no és la meva propietat;
  • la violència sistemàtica com a mètode educatiu no és admissible;
  • els pares i les mares no sempre saben més i són més savis (fent referència a la tradició d’abans on s’havia de fer cas sempre dels més grans  en tot el que deien,  si no era considerat una manca de respecte);
  • les comparacions entre germans són odioses; cada fill és únic i diferent.

Continuant doncs amb el fil anterior, la nostra societat actual ens demana més consciència i més esperit crític. No podem viure amb la mateixa consciència de fa 40 anys.

Cal sembrar consciència  per connectar amb la teva essència  i tenir criteri, per saber què necessites per assolir la teva missió,  la teva visió,  és a dir,  per adonar-te de tot allò  que et conduirà a la teva  pau i la teva  harmonia. I per poder triar enmig de l’allau de discursos, tendències, modes i religions.

I torno a l’inici. Per sembrar consciència en els nostres fills, filles i educands el primer que ens cal és avaluar el nostre nivell de consciència com adults. I com estem de connectats o no amb la nostra essència. Heus ací el primer pas i els primers deures que us poso per avui. Com està el vostre termòmetre de consciència … O inconsciència?

Continuarem…