Fa força temps que em moc professionalment i d’una manera més intensiva en el món de les biblioteques: a voltes explicant contes, a voltes declamant poesia i a voltes fent xerrades per pares i mares. Però ja des dels primers anys dels meus infants que hi era usuària.
Quan jo era petita, sóc nascuda del 1969, vivia al barri de Gràcia de Barcelona. No recordo haver entrat mai a una biblioteca…però tampoc us sabria dir si n’hi havia al meu barri. Per sort a casa eren gent de llibres no van faltar-ne a pilons, especialment en català, ni tampoc va faltar teatre, cinema, sarsuela, òpera, i música en general per cultivar l’esperit i la llengua.
Doncs bé, com anava dient, jo que de petita no havia anat a cap biblioteca, em semblava fantàstic poder anar-hi amb els meus menuts!. Un espai on hi havia munió de contes per triar, que no els havies de comprar, i que te’ls podies endur a casa!. La bibliotecària del meu poble era aleshores, i continua essent entre d’altres noves cares, la Montse. Jo l’admirava. En la biblioteca petita, petita que era en aquell moment intentava poder compaginar el silenci dels grans amb el murmuri que a voltes era xivarri dels petits i mitjans llegint i fent deures.
Després van venir les Hores del Conte: jo al•lucinava que mensualment es programés aquest petit espai de contes, de teatre, de música per gaudir amb els menuts entre setmana o en cap de setmana.
Més tard vaig entrar el circuit de Nascuts per Llegir. Allò ja era xalar de valent! Aquest circuit va desaparèixer, però la voluntat dels i les bibliotecàries ha fet que continués en molts espais… Nens de 0-a 3 anys presents a les biblioteques!. Menuts, nadons, que per naturalesa són sempre sorollosos, inquiets, bellugadissos…podien entrar a les biblioteques!!!
I ara ja no són només els nens, les biblioteques que més conec de Salt, de Sta. Coloma, de Vilassar, de Palau Solità i Plegamans, de Rubí, de Pineda, de Torelló, de Lliçà, de Taradell, plaça Lesseps, L’Hospitalet, … i moltes més són plenes de llibres, de cd, de música, de dvd,… de VIDA!
Gent de totes les edat: avis que venen a llegir el diari, estudiants que venen a consultar, joves que es treuen el graduat, que no tenen internet i usen els ordenadors de la biblioteca, persones que pregunten pels papers d’immigració, que necessiten el certificat de no se quin tràmit i li demanen ajuda a la bibliotecària, mares i pares que es troben per fer-la petar i donar-se suport, nens i nens que hi van a fer els deures, infants que per no esperar-se al carrer entren a la biblioteca on s’hi troben com a casa,… les biblioteques són un centre neuràlgic de qualsevol barri, ciutat o poble on n’hi hagi una. I els educadors de carrer ho saben!
No seria sincera si digués que, en els darrers anys s’han fet algunes biblioteques faraòniques, igual que s’ha fet un pavelló esportiu per cada poble o altres instal•lacions que no tothom veu amb bons ulls per sobredimensionades; però malgrat tot, cap biblioteca ha estat una obra innecessària i si ho ha estat , ja està amortitzada!
Veritables centres de vida, de trobada, de gent, de cultura, de país, d’integració i de possibilitat.
Les biblioteques i la voluntat dels qui les gestionen han fet a més, un paper fonamental en els darrers anys al voltant de la cultura. Amb els fons monetaris europeus i un savi malabarisme fent números econòmics han sostingut quelcom cabdal que en els darrers anys de crisi ha caigut en picat. La cultura del nostre país.
Allí on els municipis, els teatres, les sales formals, les entitats responsables no han pogut programar actes literaris o poètics, espectacles infantils, tallers de cultura popular, xerrades familiars, per raons econòmiques especialment, les biblioteques han fet una aposta, un pas endavant i ho han fet.
En petits formats, en dosis petites, per auditoris petits,… però ho han fet. I , quelcom que pels artistes és molt important, ho han fet sense gaires miraments, sense gaires favoritismes, sense demanar grans inscripcions, ni concursos d’adjudicació, ni passar pel sedàs del programador dels grans cicles … ho han fet des de la senzillesa, la confiança i la proximitat.
Per acabar, el meu petit homenatge als bibliotecaris i bibliotecàries que m’he trobat pel meu camí i que continuaré trobant. Voldria dir que aquest éssers peculiars que resideixen a les biblioteques i les gestionen he deduït que tenen una càrrega genètica diferent… un gen que la posteritat descobrirà. Éssers calmosos, amb l’autoritat posada en els llavis sense dir un mot, amb mirades poderoses, a voltes acollidores, a voltes sancionadores, però sempre atentes a tot el que passa, amb voluntat fèrria, que tot ho saben i tot ho troben, que s’estimen els llibres i tots aquells que s’hi acosten, pacients, treballadors incansables, petites formiguetes que no es fan notar però que hi són… a tots ells i elles gràcies per ser-hi i mantenir viva des de la proximitat i l’acollida la nostra cultura i els nostres projectes.